Crepúsculo
Directora: Catherine Hardwicke, 2000
Argument:
Isabella Swan (Bella) és una noia de 17 anys que sempre ha estat diferent als altres. Quan la seva mare es casa per segona vegada, Bella decideix marxar a un recòndit, petit, plujós i ombrívol poble anomenat Forks, a l'estat de Washington per viure-hi amb el seu pare, Charlie. Allà hi coneix moltes persones, però una crida la seva atenció sobre la resta, Edward Cullen.
Edward Cullen és intel·ligent, atractiu i, sobretot, molt misteriós, i capta ràpidament l'atenció de Bella. Aviat es veurà cada vegada més intrigada per l'estranya aurèola de misticisme que envolta el noi. Però algun fosc secret s'oculta en el si de la família Cullen: viuen apartats dels altres, són físicament perfectes, tenen una força sobrenatural i una set difícil de sadollar.
Entestat a conèixer el seu secret, Bella s'enamora d'ell i acaba assabentar-se del que no s'hauria pogut imaginar. Bella descobreix la terrible veritat: Edward i la seva família són vampirs.
Però Bella no pot lluitar contra els seus sentiments: està profundament enamorada d'Edward. Així és com la seva vida deixa de ser la d'una adolescent comuna per omplir-se d'interminables aventures i estranys successos que no deixaran de posar en perill la seva vida.
El Pont sobre el riu KwaiDirector: David Lean, 1957
Argument:
Durant la Segona Guerra Mundial, uns presoners britànics reben l'encàrrec dels japonesos de construir en plena selva un pont de ferrocarril sobre el riu Kwai, a la zona de les Muntanyes de Tenasserim a Tailàndia. El coronel Nicholson (Alec Guinness), que és al capdavant dels presoners, és el típic oficial britànic que busca aixecar la moral dels seus homes. Veu el pont com una forma d'aconseguir-ho, tenint-los ocupats en la construcció i sentint-se orgullosos de l'obra. Per la seva part, el major nord-americà Shears (William Holden), presoner en el mateix camp, només pensa a fugir. Al final ho aconsegueix i, en contra de la seva voluntat, torna unes setmanes més tard guiant un comando anglès, la missió del qual és volar el pont construït pels presoners abans que passi el primer tren.
Música:
La pel·lícula va contribuir a popularitzar la Marxa del Coronel Bogey una melodia militar britànica que els soldats del coronel Nicholson xiulaven en desfilar. S'ha convertit en un clàssic de la música del cinema. Aquesta melodia va ser seleccionada per Malcolm Arnold per a la banda sonora que va compondre per a la pel·lícula i per la qual va obtenir un premi Oscar.
Forrest gump
Director: Robert Zemeckis, 1994
Argument:
Una ploma s'enlaira i aterra als peus de Forrest Gump, un home senzill d'esperit, assegut en un banc esperant l'autobús. Explicarà la fabulosa història que és la seva vida als vianants que aniran seient en el banc. La vida de Forrest Gump serà en la imatge de la ploma, que es veu al començament i al final de la pel·lícula i que es deixa portar pel vent tot com Forrest Gump es deixa portar per les seves aventures increïbles a l'Amèrica de la segona meitat del segle XX, i de la qual en retrata la vida. L'abast de la pel·lícula va ser tan gran que, des d'aleshores, una petita cadena de restaurants va ser creada amb el del nom de Bubba Gump (projecte que surt a la pel·lícula).
Des de la seva infantesa era físicament discapacitat a causa de la seva esquena, però com que el perseguien altres nens, va aconseguir córrer més de pressa que qualsevol d'ells. Forrest Gump serà molt bo al futbol americà, serà soldat al Vietnam, i també campió de ping-pong, excepcional en la Marató, capità de corbeta, i fins i tot multimilionari. Es casa llavors amb la dona dels seus somnis que coneix des de sempre: Jenny. Tindrà un nen amb ella però aquesta última morirà poc temps després del seu matrimoni, i deixarà sol Forrest amb el seu fill... Forrest !
Música:
Alan silvestri (Nova York, 1950): Conegut compositor de bandes sonores. Silvestri és conegut per les seves col·laboracions amb Robert Zemeckis, concretament a Forrest Gump, (1994), la trilogia de Regreso al Futuro (1985,1989 i 1990), Depredador (1987), Depredador 2 (1990), Contact (1997) o l’Exprés Polar (2004). Ha rebut nominacions als Òscar i dos als premis Grammy.
Tous les matins du monde
Director: Alain Corneau, 1991
Argument:
Explica la història de la relació entre el músic ja ancià, Monsieur de Sainte-Colombe, que es troba en una profunda melanconia degut a la mort de l’esposa, i el jove músic Marin Marais, decidit a ser el seu deixeble per poder perfeccionar-se com a músic de viola de gamba, i amb qui alhora, mantindrà una relació amb la seva filla.
Música:
La banda original de la pel·lícula és del músic Jordi Savall, i inclou una selecció de peces de Marin Marais, Sainte Colombe, François Couperin i Jean-Baptiste Lully, músics de gran renom de l’època del barroc, a França.
- Marche pour la cérémonie des turcs (Lully)
- Improvisation sur les folies d'Espagne (Marais)
- Prélude pour Mr. Vauquelin (Savall)
- Gavotte du tendre (Sainte Colombe)
- Une Jeune fillette (arr. Savall)
- Les Pleurs (Sainte Colombe)
- Concert à deux violes "le Retour" (Sainte Colombe)
- La Rêveuse (Marais)
- Trosième leçon de ténèbres à 2 voix (Couperin)
- L'Arabesque (Marais)
- Fantasie en mi mineur (anónimo del siglo XVII)
- Les Pleurs [Versión a dos violas] - (Sainte Colombe)
- Le Badinage (Marais)
- Tombeau pour Mr de Sainte Colombe (Marais)
- Muzettes I - II (Marais)
- Sonnerie de Ste Geneviève du Mont de Paris (Marais)
Jurassic Park
Director: Steven Spielberg, 1993
Argument:
La pel·lícula descriu la clonació de diverses espècies de dinosaures a partir de la manipulació genètica de segments de matèria prehistòrica preservada en un tros d'ambre. La inciativa la duu a terme una empresa científica denominada InGen que està encapçalada per l'empresari John Hammond, i a partir d'ella pretenen crear un parc de diversions. Els inversors del projecte decideixen realitzar una prova de les instal·lacions, abans de la inauguració del parc. Tanmateix, la sobtada aparició d'un cicló tropical i l'organització d'un sabotatge per part d'un dels empleats del parc causen que els sistemes de seguretat informàtica deixin de funcionar i els dinosaures comencin a fugir de les seves instal·lacions. L'equip del parc intenta restablir els sistemes, però com que és massa tard, comencen a fugir de l'illa.
Música:
John Williams va començar a compondre el so i la banda sonora de la pel·lícula. La direcció musical de les seves composicions va ser realitzada un mes després per John Neufeld i Alexander Courage. La direcció musical va ser supervisada per George Lucas, fins a la seva conclusió.
La vida es bella
Director: Roberto Benigni, 1997
Argument:
Benigni defineix ell mateix la seva pel·lícula com una faula: Guido troba i sedueix la seva futura dona, Dora. Anys més tard, tenen un fill anomenat Josué i, pel fet de ser jueus, són deportats a un camp de concentració alemany. Allà, fa creure al seu fill que els treballs del camp són en realitat un joc, l'objectiu del qual seria guanyar un tanc. Amb aquesta idea, Guido aconsegueix amagar i fer suportable la vida al camp del seu fill.
La música escollida contribueix molt a aquest univers de conte: cada personatge posseeix de fet la seva pròpia melodia que sona a cadascuna de les seves aparicions a la pel·lícula (melodia de la parella, melodia del nen, etc.).
Música:
Banda sonora de Nicola Piovani (Roma, Itàlia, 1946): és un pianista, compositor de cinema i director d'orquestra italià, guanyador d'un Oscar l'any 1998 per La vida és bella.
Començava la seva carrera escrivint música per a documentals a Itàlia durant els últims anys 1960. Composava la seva primera pel·lícula el 1970, i després vingueren títols com Il Profumo Della Signora In Nero (1973), Flavia the Heretic (1974), La Notte di San Lorenzo (1982), Chaos (1984) i Il Camorrista (1985).
Després de la mort de Nino Rota el 1986, Piovani esdevenia el compositor elegit pel director Federico Fellini, escrivint la música per a Ginger and Fred (1986), Intervista (1987) i The Voice of the Moon (1990), que alçaven el seu perfil internacional. A partir de llavors, els seus èxits internacionals han inclòs Dear Diary (1994), La Stanza Del Figlio (2001), Pinocchio (2002), i naturalment la guanyadora d'un Oscar La vida és bella (1997), dirigida per Roberto Benigni.
Com a curiositat, abans del seu èxit de l'Oscar el 1997, alguns poc informats no es creien que Piovani era una persona real, pensant que era un altre pseudònim utilitzat per Ennio Morricone.
Piratas del caribe
Directors: Gore Verbinsky a Pirates del carib 1 (2003)- 2 (2006)- 3 (2007), i Rob Marshall a Pirates del carib 4 (2011)
Argument:
Forma part de la tetralogia (Pirates of the Caribbean: The Curse of the Black Pearl (2003), Pirates of the Caribbean: Dead Man's Chest (2006), Pirates of the Caribbean: At World's End (2007) y Pirates of the Caribbean: On Stranger Tides (2011)).
Els arguments de cadascuna de les pel·lícules descriuen les aventures del pirata fictici Jack Sparrow, el ferrer Will Turner i l’aristòcrata Elizabeth Swann, així com els seus enfrontaments amb els principals personatges antagònics de la tetralogia, tals com el capità Hèctor Barbossa, el Kraken, Davy Jones i Barbanegra, entre d’altres.
Sota el mateix nom i concepte, també s’hi inclou una sèrie de videojocs, les bandes sonores de cadascuna de les pel·lícules i les noveles on s’hi relaten les vides d’alguns dels seus persontatges.
Música:
Hans Florian Zimmer (Frankfurt, Alemanya, 1957) és un compositor de cinema nacionalitzat estatunidenc des que viu a Los Angeles. Nominat set vegades a l'Oscar i guanyador en una d'elles per El Rei Lleó, amb més de cent bandes sonores: Rain man, Gladiator, el Codi da Vinci, Madagascar, entre d’altres.
Singin in the rain
Directors: Gene Kelly and Stanley Donen, 1952
Argument:
La pel·lícula comença amb una espècie de burla sobre el premi dels Oscar, en què els protagonistes fingeixen una relació entre ells per tal de donar més publicitat a les seves pel·lícules. Assetjat per unes fans, el protagonista (Gene Kelly) coneix a una noia de qui s'enamora -mentre intenta fugir-, però ella l'evitarà per diferencies de visió sobre els actors del cinema mut i del teatre.
Més tard es retrobaran en una festa on, després d'un altre incident entre ells i la companya de rodatge de l'actor, els mostren un tros de pel·lícula amb veu, que no es prenen seriosament perquè creuen que no té futur. Poc temps després s'assabenten que s'ha estrenat la primera pel·lícula sonora i que resulta un èxit; a causa d'això i, vist el desastre de la preestrena de la seva última pel·lícula, decideixen de convertir-la en un musical, amb els problemes que això els provocarà: ensenyar a parlar als actors, buscar algú que escrigui els diàlegs, gravar la veu sense que s'escoltin sorolls, problemes de sincronització, etc.
Després de superar tots aquests problemes tiren la pel·lícula endavant amb un gran èxit. Aquest èxit provoca el retrobament del protagonista principal i la noia que li agrada, perquè és ella qui dobla la veu de la seva companya sense que el seu coneixement. Però quan se n'assabenta, en veure perillar la seva feina, amenaça a la productora perquè no digui que la doblen i d'aquesta manera aconseguir mantenir la seva reputació; de manera que al director no li queda més remei que acceptar-ho, però en una de les presentacions de la pel·lícula ella es dirigeix als espectadors que, estranyats de la seva veu, li demanen que canti. Ella hi accedeix però només si és doblada per l'altre noia. Tanmateix, aquesta estratègia és aprofitada per mostrar al públic qui és l'autèntica artista.
Música:
Roger Edens i Al Hoffman escriuen les musiques d’aquest musical, inspirant-se en les diferents melodies de Broadway que es van anar fent a Hollywood als anys 30 i 40, coincidint amb l’aparició del cinema sonor. La pel·lícula va tenir un gran èxit especialment per les seves escenes de ball, en especial la de Gene Kelly sota la pluja.
Titanic
Director: James Cameron, 1997
Argument:
Jack (Leonardo Di Caprio) és un jove artista que guanya en una partida de cartes un passatge a Amèrica en el primer viatge del Titanic, el més gran transatlàntic mai construït. Una vegada a bord el jove coneix a Rose DeWitt Bukater (Kate Winslet), una jove de bona família que està compromesa amb Cal (Billy Zane), un milionari envanit que busca obtenir la fama del bon cognom de la seva promesa. Jack i Rose s'enamoren, però Cal i la mare de Rose intentaran per tots els mitjans que aquesta relació no arribi a bon port. Inesperadament, la nit del 14 d'abril de 1912 el Titanic xoca contra un gran iceberg que posarà en perill la vida dels més de 2200 passatgers que hi viatgen, incloses les de Rose i Jack.
Música:
"My Heart Will Go On" és la cançó principal de la pel·lícula, interpretada per la cantant canadenca Céline Dion. Fou número 1 en les llistes de popularitat a diversos països, incloent-hi els EUA, França, el Regne Unit, Canadà i Austràlia. És considerada com la cançó de més èxit cantada per una dona, venent fins a 30 milions de còpies. Va guanyar l’Òscar a la millor cançó original.
Schrek
Director: Andrew Adamson i Vicky Jenson (2001)
Argument:
Shrek és un ogre que no fa gaire bona olor, viu en un pantà i és molt gelós de la seva intimitat. Un dia veu la seva llar envaïda sobtadament per un grup de personatges de contes de fades, que han estat desallotjats per un malvat i baixíssim príncep (Lord Farquad). Ell va amb Ase al castell de Lord Farquad, on aquest fa un tracte amb Shrek: ha de buscar la princesa Fiona a canvi del seu pantà. Shrek llavors, acompanyat per un ase parlant cridat simplement Ase (Burro en la versió llatinoamericana) es dirigeixen al castell on es troba captiva la princesa, lloc que és custodiat per aquesta terrible criatura llança-foc que resulta ser una dragona, i després de córrer grans aventures durant el rescat de l'esmentada princesa, finalment s'adona, en trobar l'amistat sincera en Ase i l'amor en la princesa Fiona, la qual va haver de rescatar, que el món no és tan dolent com creia.
Música:
La música de Shrek va ser composta per Harry Gregson-Williams, però a més a la pel·lícula es van incloure temes vocals de diferents artistes. Els esmentats temes són:Stay Home - Self
I'm a Believer - Smash Mouth
Like Wow! - Leslie Carter
It Is You (I Have Loved) - Dana Glover
Best Years Of Our Lives - Baha Men
Bad Reputation - Halfcocked
My Beloved Monster - Eels
You Belong To Me - Jason Wade
All Star - Smash Mouth
Hallelujah - John Cale
I'm on My Way - The Proclaimers
I'm a Believer (Reprise) - Eddie Murphy
